Part Nº1. Desembre 2016. Presentació al tutor: (incursió)

28.11.2016 11:46

Benvolgut senyor Eugeni,

servidor de vostè, i com haurà pogut comprovar el meu nom és Josep Salvans Arola. Vaig néixer a Vic en el sí d’una família eminentment petit-burgesa, malgrat la grandària, i per a la seva època, del meu pare, José Salvans Danés, campió d’Espanya en la disciplina de llançament de pes l’any 1951 a Valladolid.

Com estic segur haureu volgut comprovar el 1972, la crisi mundial del petroli, va castigar durament la meva família amb mi acabat de nàixer el 1970, però tot just amb una casa enorme pagada del tot. Aquí ens vem agafar els petits, que el gran en Xavier Salvans Arola que va morir el 13 d’Abril de l’any 2006 vícitma d’un càncer (galopante) tot just xixanta dies després que el meu pare d’una retenció de líquids motivada per un novedosíssim medicament (Glivec) americà que l’havia d’ajudar a cicatritzar una ferida derivada d’una operació en que li havien extirpat, feia alguns anys, és cert una petita llaga a la boca de sortida de l’estómac i que li va ser retirat (el medicament), en Xavier deia es va fer enginyer universitari i va anar per les seves tot i que el meu pare només “havia fet un peritatge”.

Amb tot això que en un cert, i pausat moment de reflexió podria: a vostè incomodar-lo… i a na mi també però fins i tot fer-nos sentir “verguenza ajena” (per mi i la meva “extrovertivitat”) la considero necessària per a advocar per una meva trajectòria acadèmica d’ençà de llavors, i principalment des del 2003, en que vareig patir una severa i greu recaiguda i un canvi important en la inexplicadament insulsa medicació, que rebia, per a la meva patologia medicada precisament i des del 1992 de la Esquizofrenia Paranoide amb Risperidona com a “principio activo” que un psiquiatre no només li podrà explicar, que jo només ho puc imaginar i a més de ben segur que li ho farà de manera correcta i tan poc enganyosa com la seva salut, la del psiquiatre (i la de vós intueixo) m’obtura a na mi en les principals explicacions (i bromes).

És ben cert, i precisament, que en una recerca psicològica de “desestressament” he fet -i a voltes encara ara en faig-, broma de tot i potser als ulls de moltes persones i conciutadans meus un gra massa. No és la meva intenció incomodar a dingú com mirar de fer entendre el que em pot estar passant pel cap i expressar-ho “de manera digital” que és cert es va incorporant a la meva conducta “real” i no virtual en una mena de (posaré) Alliberament i “desespirtamenta” (de esperits).

És potser per això que en la fredor dels bits i la pausada meditació i remeditació sense cap mena de interacció, fins i tot visual i humana com podria donar-se el cas de trobar-me explicant a una altra persona posem que “cuandomenus” en videu-conferència faria desconsiderar aquests: potser no agresius! però si segurament inconvenients comentaris que algú, i ara per resumir i si em permet, en dirà comentaris de cara a la galeria.

Li serà mirat de mentre en sigui conscient, d’això que li dic i d’aquest missatge que tan de bo poguera adjuntar a la meva pàgina d’inici i rellegís cada vegada que em connecti a l’aula, i així m’ho proposo, i, permeti’m: [de la mateixa manera que avui mossèn Capdevila ens ha instat a pregar en despertar-nos donant gràcies per la fe, la salut i la vista (espiritual i material)… com també ara deu fer un mig any va instar-nos a explicar al Senyor que de tots els diferents errors i com a oració (va dir) explicar-li al Senyor que demà miraré de fer-ho millor] així m’ho proposo.

Dit això, jo que havia cursat CCEE a UB centre adscrit de Vic i UVic més tard i on em van convalidar en bloc, perdent és cert unes quantes assignatures, es consideraria meritori de desplaçar-se de Manresa a Terrassa a la seu de la UNED per pagar una AEP dues vegades. O, primerament no em servirà i després que m’hauré de matar a fer fotocòpies de plans d’estudis nous i vells que hauré d’anar a cercar a Vic si els tenen i ja són potser ara i des de abans de fa deu anys obsolets? És que m’he explicat?

Resto en espera de les seves comunicacions en relatiu i desitjós de la seva gràcia jo que vinc ara com ara d’estudiar literatura catalana medieval i en Ausiàs March (per exemple) tot i que no he aprovat.

Ben cordialment i de la manera més clara (i economicista) de la que en soc capaç ara [de reproduir les meves inquietuds (i emocions, és cert!)] li vull desitjar un Bon Nadal i semestre i perdoni per la immediatesa de la caducitat de les oportunitats així com del fet que donat precisament, que, fins no fa gaire la gent s’imaginava, més absolutament (és cert!), els recursos com a més escassos així també ho imperen al temps que ens tocarà viure tot seguit com és el Nadal (i l’extra (paga) per aprofitar un paquet de entre convalidació i pagar la matrícula abans del 19/XII amb descompte!)

Josep Salváns Arola

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s